No se si hi sabria tornar. O potser si. O potser si tornés ja no hi seria. La qüestió és que el varem trobar per casualitat tot passejant per la Medina de Marraquech. I és clar, quan has vist Cinema Paradiso i et trobas amb això, no pots evitar una petita acceleració del batec. LLàstima no haver tingut temps per tornar-hi. I llàstima no haver estat més encertat. Sobretot amb l'Abdellah, que tot i que no li feia cap gràcia, em va deixar fer-li unes fotos.
L'Abdellah, amb 62 anys molt ben portats, ens va fer a més de guia improvisat. Mentre ens obria i tancava portes i llums, ens explicava que el cinema es va obrir l'any 1926, que ell hi havia treballat tota la vida, que no fa gaire el van tancar, i que malgrat això ell el continuava mantenint-lo, tot i el seu futur incert.
