La fugida

...I al final va poder fugir d'aquella illa maleïda. Plena de polítics.

El Sr. Antoni

El Sr. Antoni viu a la Fageda d'en Jordà. I pel que sembla li agrada conversar amb    els excursionistes que passen a prop de casa seva. També li agrada la fotografia, per que després d'una estona xerrant ens va ensenyar fotos de quan va anar a la Provença a veure la recollida de l'espigol. Molt maques per cert. Hi hem d'anar.

Oliveres, oliveres, oliveres.

San Salvador

San Salvador és una de les Illes Bahames. La situada més a l'est, i coneguda per ser el primer lloc del nou mon on Colon va posar el peu. Poca gent la visita. I menys ho faria de no ser per l'hotel de la cadena Club Med que hi està instal·lat. 

Amed

Dos treballadors d'un petit hotel a tocar de la platja xerren mentre el dia tot just comença.

Malgrat ser un destí turístic de primer ordre, Bali té llocs on encara es pot trobar tranquilitat i traces d'una vida semblant (?) a com debia ser fa ja uns quants anys. Tal era el cas d'aquest poble situat a l'est de l'illa.

Jaisalmer

Jaisalmer, coneguda com a la Ciutat Daurada, està situada a l'est de la regió del Rajasthan, on comença el Gran desert del Thar, no massa lluny de la frontera amb el Pakistan. Aquesta foto està presa a les afores de la ciutat, ja en el citat desert

Pollara

Aquest és el "sunset" de Pollara, un poble en l'illa de Salina, una de les Illes Eòlies, molt a prop de Sicília. Aquest indret és molt conegut per ser una de les localitzacions de la película "El carter i Pablo Neruda". 

Un lloc certament meravellós.

Caminants (V)

Caminants (IV)

Caminats (III)

Caminants (II)

Caminants

Artesans

Artesans

Artesans gravant planxes de metall. Per l'interior de la Medina. Convenienment allunyat de la Plaça Djemaa el fna.

Les barques blaves (i V)

Les barques blaves (IV)

Les barques blaves (III)

Les barques blaves (II)

Les barques blaves

I també els gats (III)

I també els gats (II)

I també els gats

Les gavines d'Essaouira (IV)

Les gavines d'Essaouira (III)

Les gavines d'Essaouira (II)

Les gavines d'Essaouira

El cinema Eden

No se si hi sabria tornar. O potser si. O potser si tornés ja no hi seria. La qüestió és que el varem trobar per casualitat tot passejant per la Medina de Marraquech. I és clar, quan has vist Cinema Paradiso i et trobas amb això, no pots evitar una petita acceleració del batec. LLàstima no haver tingut temps per tornar-hi. I llàstima no haver estat més encertat. Sobretot amb l'Abdellah, que tot i que no li feia cap gràcia, em va deixar fer-li unes fotos.

L'Abdellah, amb 62 anys molt ben portats, ens va fer a més de guia improvisat. Mentre ens obria i tancava portes i llums, ens explicava que el cinema es va obrir l'any 1926, que ell hi havia treballat tota la vida, que no fa gaire el van tancar, i que malgrat això ell el continuava mantenint-lo, tot i el seu futur incert.